“Entre els meravellosos invents de la tècnica que, sobretot en els nostres temps, ha extret l'enginy humà, amb l'ajuda de Déu, de les coses creades, la Mare Església acull i fomenta amb peculiar sol·licitud aquells que miren principalment a l'esperit humà i han obert nous camins per a comunicar, amb extraordinària facilitat, tot tipus de notícies, idees i doctrines”.( Inter mirifica Pau VI, 4 de desembre de 1963)

I. Un camí fecund traçat pel Decret Inter mirifica

Transcorreguts més de quaranta anys des de la publicació d'aquell document, es fa oportuna una nova reflexió sobre els “desafiaments” que les comunicacions socials plantegen a l'Església, la qual, com va indicar Pau VI, “se sentiria culpable davant Déu si no emprés aquests poderosos mitjans”. De fet, l'Església no ha de contemplar tan sols l'ús d'aquests mitjans de comunicació per a difondre l'Evangeli sinó, avui més que mai, per a integrar el missatge salvífic en ‘la nova cultura’ que precisament els mateixos mitjans creen i amplifiquen. L'Església adverteix que l'ús de les tècniques i de les tecnologies de la comunicació contemporània és part integrant de la seva pròpia missió en el tercer mil·lenni.

Els mitjans de comunicació poden i deuen promoure la justícia i la solidaritat, referint els esdeveniments de manera curosa i veritable, analitzant completament les situacions i els problemes, i donant veu a les diverses opinions.

II. Discerniment evangèlic i compromís missioner

Podem demanar-li al Senyor que ens guiï per a entendre com comunicar-nos amb Déu i amb els homes a través dels meravellosos instruments de la comunicació social. Els mitjans de comunicació social es revelen com una oportunitat providencial per a arribar als homes en qualsevol latitud, superant les barreres de temps, d'espai i de llengua, formulant en les més diverses modalitats els continguts de la fe i oferint a qui busca llocs segurs que permetin entrar en diàleg amb el misteri de Déu revelat plenament en Crist Jesús.

 “El que jo us dic en la foscor, digueu-lo vosaltres a plena la llum; i el que us dic a cau d'orella, proclameu-lo des dels terrats” (Mt 10, 27).

La comunicació penetra les dimensions essencials de l'Església, cridada a anunciar a tots el joiós missatge de la salvació. Per això, ella assumeix les oportunitats ofertes pels instruments de la comunicació social com camins oferts providencialment per Déu en els nostres dies per a acréixer la comunió i fer més incisiu l'anunci. Els mitjans de comunicació permeten manifestar el caràcter universal del Poble de Déu, afavorint un intercanvi més intens i immediat entre les Esglésies locals i alimentant el recíproc coneixement i col·laboració.

III. Canvi de mentalitat i renovació pastoral

En els mitjans de comunicació l'Església troba un suport excel·lent per a difondre l'Evangeli i els valors religiosos, per a promoure el diàleg i la cooperació ecumènica i interreligiosa, així com per a defensar aquells sòlids principis indispensables per a la construcció d'una societat respectuosa de la dignitat de la persona humana i atenta al bé comú. “Aneu per tot el món i proclameu la Bona Nova a tota la creació” (Mc 16, 15). Els instruments de comunicació poden ser usats “per a proclamar l'Evangeli o per a reduir-lo al silenci en els cors dels homes”. Això representa un seriós repte per als creients, sobretot per als pares, famílies i per a quants són responsables de la formació de la infància i de la joventut. És oportú que, amb prudència i saviesa pastoral, es fomenti en les comunitats eclesials la dedicació al treball en el camp de la comunicació, i així contar amb professionals capaços d'un diàleg eficaç amb el vast món mediàtic.

IV. Els mitjans de comunicació, cruïlla de les grans qüestions socials

És necessari insistir de manera clara i fort que els instruments de la comunicació social constitueixen un patrimoni que es deu tutelar i promoure. És necessari que les comunicacions socials entrin en un quadre de drets i deures orgànicament estructurats, sigui des del punt de vista de la formació i responsabilitat ètica, quant de la referència a les lleis i a les competències institucionals.

El positiu desenvolupament dels mitjans de comunicació al servei del bé comú és una responsabilitat de tots i de cadascun. A causa dels forts vincles que els mitjans de comunicació tenen amb l'economia, la política i la cultura, és necessari un sistema de gestió que estigui en disposició de salvaguardar la centralitat i la dignitat de la persona, el primat de la família, cèl·lula fonamental de la societat, i la correcta relació entre les diverses instàncies.

S'imposen algunes decisions que es poden sintetitzar en tres opcions fonamentals: formació, participació, diàleg.

En primer lloc és necessària una vasta obra formativa perquè els mitjans de comunicació siguin coneguts i usats de manera conscient i apropiada. Això val, de manera especial, per als joves que manifesten una natural propensió a les innovacions tecnològiques i que, per això mateix, tenen una major necessitat de ser educats en l'ús responsable i crític dels mitjans de comunicació.

En segon lloc, volgués dirigir l'atenció sobre l'accés als mitjans de comunicació i sobre la participació responsable en la gestió dels mateixos. Si les comunicacions socials són un bé destinat a tota la humanitat, es deuen trobar formes sempre actualitzades per a garantir el pluralisme i per a fer possible una veritable participació de tots en la seva gestió, fins i tot a través d'oportunes mesures legislatives. És necessari fer créixer la cultura de la coresponsabilitat.

Finalment, no s’ha d’oblidar les grans potencialitats que els mitjans de comunicació tenen per a afavorir el diàleg convertint-se en vehicles de coneixement recíproc, de solidaritat i de pau. Aquests mitjans constitueixen un poderós recurs positiu si es posen al servei de la comprensió entre els pobles i, en canvi, un “arma” destructiva, si s'usen per a alimentar injustícies i conflictes.

V. Comunicar amb la força de l'Esperit Sant

El gran repte per als creients i per a les persones de bona voluntat és el de mantenir una comunicació veritable i lliure, que contribueixi a consolidar el progrés integral del món. A tots se'ls demana saber conrear un atent discerniment i una constant vigilància, madurant una sana capacitat crítica davant la força persuasiva dels mitjans de comunicació.

També en aquest camp els creients en Crist saben que poden contar amb l'ajuda de l'Esperit Sant.

Jesús ensenya que la comunicació és un acte moral “L'home bon, del bon tresor treu coses bones; l'home dolent, del tresor dolent saca coses dolentes. Us dic que de tota paraula ociosa que parlin els homes adonaran en el dia del Judici. Perquè per les teves paraules seràs declarat just i per les teves paraules seràs condemnat” (Mt 12,35-37).

L'apòstol Pau ofereix un clar missatge també per a quants estan compromesos en les comunicacions socials -polítics, comunicadors professionals, espectadors-: “ Per tant rebutjant la mentida, parleu amb veritat cadascú amb el seu proïsme, doncs som membres els uns dels altres. […]No surti de la vostra boca paraula danyina, sinó la qual sigui convenient per a edificar segons la necessitat i fer el bé als quals us escolten” (Ef 4,25.29).

Als operadors de la comunicació i especialment als creients que treballen en aquest important àmbit de la societat, aplico la invitació que des de l'inici del meu ministeri de Pastor de l'Església he volgut llançar al món sencer: “No tingueu por!”.

 ¡No tingueu por de les noves tecnologies!, ja que estan “entre les coses meravelloses” –“Inter mirifica”– que Déu ha posat a la nostra disposició per a descobrir, usar, donar a conèixer la veritat; també la veritat sobre la nostra dignitat i sobre la nostra destinació de fills seus, hereus del Regne etern.

¡No tingueu por de l'oposició del món! Jesús ens ha assegurat “Jo he vençut al món” (Jn 16,33).

¡No tingueu por de la vostra debilitat i de la vostra incapacitat! El diví Mestre ha dit: “Jo estic amb vosaltres tots els dies fins a la fi del món” (Mt 28,20). Comuniqueu el missatge d'esperança, de gràcia i d'amor de Crist, mantenint sempre viva, en aquest món que passa, la perspectiva eterna del cel, perspectiva que cap mitjà de comunicació podrà arribar a directament: “El que ni l'ull va veure, ni l'oïda va escoltar, ni al cor de l'home va arribar, el que Déu va preparar per als quals li estimen. ” (1Cor 2,9).

Que la Verge Santa ens ajudi a comunicar, amb tots el mitjos, la bellesa i l'alegria de la vida en Crist el nostre Salvador.

Des del Vaticà, 24 de gener de 2005, memòria de sant Francesc de Sales, patró dels periodistes. (El text complet pot trobar-se en www.vatican.va)

IOANNES PAULUS II